Només és el principi de Nicolas
Philibert és la pel·lícula documental que hem vist avui a l’auditori de la
facultat.
La
pel·lícula es desenvolupava al voltant d’unes sessions o tallers de filosofia
on infants entre 3 i 4 anys, exposen lliurament, amb les seves emocions i
contradiccions, les seves idees sobre l’amor, la llibertat, la amistat, la mort
o la por. Mitjançant preguntes l’educadora Pascaline, els fa reflexionar i pensar. Al llarg de la filmació es veu com aquests vam aprenent a
expressar-se, a escoltar-se mútuament i a conèixer-se millor. L’educador mai
dóna resposta a les preguntes dels nens i nenes, sinó que fa preguntes perquè
aquests arribin per si mateixos a la “solució” mitjançant el diàleg. A més a
més, aprofita qualsevol moment del dia per fer reflexionar i pensar a l’infant
sobre allò que ha fet i dóna l'oportunitat perquè aquest s’expressi amb les seves paraules. També cal
destacar el paper que desenvolupen les famílies fora i dins de l'escola al llarg de tota la pel·lícula, ja que gràcies a les famílies la Pascaline pot
desenvolupar el projecte amb els seus alumnes.
Pel
que fa la meva opinió o critica sobre la pel·lícula, considero que és una bona
pel·lícula i recomanaria a tots aquells mestres que s’estan formant, que la
miressin. És una bona eina fer
reflexionar als nens i nenes mitjançant preguntes. Crec que a l’escola d’avui hi
ha moltes mancances de moments com aquests, moments de fer “stop” i reflexionar
mitjançant el diàleg i l’escolta, allò que ens remou per dins. Aquests moments ens ajuden a trobar-nos amb
la resta i desenvolupar-nos com a persones.
Per
acabar, os deixo el tràiler de la pel·lícula per animar-vos a aquells que no
l’heu vist.